Imprimint el futur

Com hem anat dient en alguns posts d’aquest blog, ens trobem a les beceroles d’un gran canvi en els models de creació, producció i distribució de productes comparable a la Revolució Industrial dels segles XVIII-XIX.

Les impressores 3D existeixen des del segle passat (anys vuitanta), però estaven en mans de pocs fabricants, que les van inventar i patentar. Però el 2009, gràcies a l’acció de persones com el professor Adrian Bowyer, de la Universitat de Bath, s’allibera la patent de la tecnologia d’impressió 3D FDM (modelatge per deposició fosa). Aquelles màquines tan cares passen a costar menys de mil euros i comencen a ser accessibles per a petites empreses, professionals i centres comercials d’arreu. Els governs s’adonen que és un model educatiu, social i econòmic que cal incentivar perquè, entre altres raons, la creativitat no es pot deslocalitzar i serà font de riquesa a cada país.

Així, doncs, el fet que el coneixement per fabricar impressores 3D és de domini públic ha col·laborat a activar la imaginació de moltes persones i professionals per desenvolupar els seus propis dispositius i projectes. Els traumatòlegs, per exemple, poden fabricar pròtesis per assajar abans les seves intervencions quirúrgiques, els enginyers ja no dependran d’intermediaris per imprimir els seus prototips i els escultors poden fabricar els motlles de les obres als seus tallers…

La clau de tot plegat serà quan sorgeixi una nova generació d’impressores 3D capaces de treballar amb altres tipus de materials. Com el cas del cor bioficial –mig natural i mig artificial– que alguns científics nord-americans estan intentant construir usant la tecnologia d’impressió 3D..

En el vídeo següent, el cirurgià Anthony Atala mostra un experiment en fase inicial que algun dia podria resoldre el problema de donants d’òrgans: una impressora 3D que fa servir cèl·lules vives per produir un ronyó transplantable. Usant una tecnologia similar, Lucas Massella, un jove pacient del doctor Atala, va rebre fa 10 anys una bufeta de disseny industrial:

Fab Labs: del món digital a la producció física

Un fab lab (acrònim anglès de laboratori de fabricació) és un laboratori equipat amb eines de producció digital (màquines de control numèric, talladores làser, impressores en tres dimensions, ordinadors i programari CAD-CAM) amb la intenció de posar al servei de la societat aquestes eines per construir objectes i prototips directament i establir, així, una relació directa entre usuari i productor (o autofabricació). Els fab labs comencen a principi dels anys 2000 en el Center for Bits and Atoms (CBA) del Media Lab del Massachussets Institute of Technology (MIT).

La Fab Foundation estableix quatre conceptes bàsics:

1. Tothom hi pot accedir, fabricar qualsevol cosa i compartir l’ús del laboratori amb la resta.
2. L’aprenentatge es basa en la col·laboració entre iguals.
3. Els usuaris són responsables de la seguretat, manteniment, confidencialitat i dels projectes de negoci que hi puguin sorgir.
4. És una xarxa mundial per afavorir la creativitat amb eines de fabricació digital.

Els fab labs s’estenen per tot el món. Actualment, en l’àmbit dels Països Catalans n’hi ha sis: Valldaura, Sitges, Alacant (Laboratori d’Innovació en Prototipatge Singular LIPS de la Universitat d’Alacant), València (Universitat Politècnica de València) i dos a Barcelona ciutat.

Els fab labs són espais d’experimentació en la producció integrats en el món local on se situen. Hi ha una gran diversitat d’objectius, projectes, models de finançament i xarxes locals. En alguns socialitzen la seva creació artistes, que treballen amb ordinadors, amb tecnologia, amb ciència, i/o l’art digital. D’altres s’orienten al món de la salut o a buscar solució de problemes socials com la inclusió. 

L’Ajuntament de Barcelona està impulsant la Xarxa d’Ateneus de Fabricació, com una xarxa d’espais públics per a la creació de coneixement al voltant de la fabricació digital.

 

Sistemes d’aprofitament d’energia solar a baixa temperatura

Aquest és el treball sobre sistemes d’aprofitament de temperatura baixa que hem dut a terme Natàlia Camps i jo mateix.

Companyia aèria i avions per dins

La companyia Air Tahiti Nui, de la Polinèsia Francesa, ha celebrat els quinze anys d’existència col·locant petites càmeres en llocs estratègics dels seus avions i enregistrant imatges espectaculars.

Al vídeo, hi podem veure, a més, escenes inèdites del dia a dia de les operacions de vol i de manteniment dels seus cinc avions Airbus A340-300, un quadrimotor amb capacitat per a 294 passatgers.

Air Tahiti Nui és una de les sis companyies que formen part de l’aerolínia pública Air Tahiti i uneix l’illa amb sis destinacions, entre altres Los Angeles, Tòquio i París.

El MIT reinventa la roda que canviarà el món! / MIT reinvents the wheel that will change the world!

Quina és la solució per a un planeta més verd i més adaptat a les persones? El ciclisme! Malgrat que les ciutats amb visió de futur ja usen bicicletes per a la mobilitat, als EUA la tendència ha anat per darrere. Tot i que el ciclisme és divertit i pràctic, hi ha alguns inconvenients que poden evitar que la gent l’acabi adoptant. La raó més comuna que fa que la gent no utilitzi la bicicleta és la quantitat d’energia que han d’invertir per fer-ho.

Volem conèixer la invenció que canviarà tot això. Desenvolupada per investigadors del MIT (Massachusetts Institute of Technology), aquest dispositiu s’ajusta a la bicicleta i l’ajuda a conservar l’energia. I ho fa d’una manera enginyosa i destacada.

Es diu la roda de Copenhaguen, i emmagatzema l’energia que ja utilitza, i la guarda per a quan més la necessitis. Les muntanyes s’aplanen, i ja no hauràs de despendre un munt d’energia per desplaçar-te. Sents curiositat? Mira el vídeo de més avall per a més informació. És un dispositiu molt simple. I pot canviar el món de la bicicleta (i del nostre planeta) per sempre.

– Vegeu-ne més a: http://sharepowered.com/community/copenhagen-wheel-mit-bike-invention/#sthash.49o44P5z.EAyXb1Gm.dpuf

____________________

What is the solution to a greener, more physically-fit planet? Biking! Even though forward-thinking cities already use bikes for their transportation, the US has been lagging behind. Even though biking is fun and practical, there are some drawbacks that may keep people from taking it up. The most common reason why people don’t bike is the amount of energy needed to do it.

We want to meet the invention that’s going to change all of that. Developed by researchers at MIT (Massachusetts Institute of Technology), this device snaps onto your bike and helps you conserve energy. And it does it in an ingenuous, remarkable way.

It’s called the Copenhagen Wheel, and it stores the energy that you already use, and saves it for when you need it most. Hills become flat, and you no longer have to expel loads of energy to get around. Curious? Watch the video for more information. It’s a device so simple. It just might change the cycling world (and our planet) forever.

– See more at: http://sharepowered.com/community/copenhagen-wheel-mit-bike-invention/#sthash.49o44P5z.EAyXb1Gm.dpuf

Drones missatgers?

Amazon ha traspassat totes les utilitats dels drones. Es comprometen que d’aquí uns anys els faran servir per repartir paquets gairebé a l’instant.

El servei s’anomena Amazon Prime Air. Els drones repartiran directament els paquets. Jeff Bezos, CEO (gerent) de la companyia, ha informat que aquest servei només estarà disponible per a gent que visqui a unes 10 milles (uns 16 km) del centre de fabricació i amb productes que pesin menys de 5 lliures (uns 2 kg). Malgrat aquestes limitacions, els que l’utilitzin rebran el paquet en uns 30 minuts des del moment de fer la compra per Internet. És impressionant que el lliurement sigui tan ràpid.

Sembla una cosa futurista, oi? Doncs la veritat és que no caldrà esperar tant ja que Amazon ha informat que el servei començarà a funcionar tan bon punt la FAA (Federal Aviation Administration) reguli l’ús de drones en espais públics. Segons la companyia, el fet de posar Prime Air al servei del públic agilitzarà el procés. En concret, calculen que el seu llançament serà cap al 2015.

Perquè us feu una idea de com funcionarà el servei, Amazon ha penjat un vídeo que teniu a continuació.

La gran revolució del DIY (Do it Yourself)

La propera revolució industrial està arribant: faci-ho vostè mateix (do it yourself – DYI).

Els dissenyadors i inventors estan fent realitat les seves idees i portant-les al mercat molt més aviat i per un cost més baix de el que havia estat possible, gràcies al programari de disseny punta i a les més avançades talladores làser computeritzades, les impressores 3D i altres màquines de manufactura.

La nova funcionalitat és enviar dissenys digitals per Internet a microfábriques, que redueix els costos, el malbaratament i escurça les cadenes de subministrament. I els objectes que es produeixen no són sols les tradicionals artesanies en plàstic i fusta sinó dispositius d’alta tecnologia i invents que s’estan venent molt i que produiran milions d’euros a tot el món d’ara endavant.

Voleu conèixer més detalls d’aquesta revolució?

Esquema del petroli

Durant aquests dies la companya de classe Natàlia Camps i jo mateix hem estat treballant el tema del petroli. Per poder fer-nos una idea més acurada del món del petroli, hem elaborat el següent esquema, que és ben simple i ens ajudarà a l’hora d’estudiar.

Esperem que us sigui útil.

Esquema del petroli

Per què aquest blog

Hola a tothom! Sóc Martí Graells i Roca. Com explico a l’apartat ‘Bio’, sóc estudiant de 1r de batxillerat a l’Escola Pia de Sabadell, en la branca tecnològica.

Dins l’assignatura de tecnologia industrial, els estudiants hem obert un blog per poder comentar i debatre temes d’actualitat i específics d’aquesta assignatura. A mi personalment em fa molta il·lusió poder recollir-hi informació i continguts del que està succeint al món i que són propis d’aquest àmbit de coneixement.

¿Per què parlar d’enginyeria industrial en un blog i no del temps que fa o dels programes televisius més vistos? Doncs perquè, en la meva opinió, l’enginyeria industrial ens pot ajudar a organitzar-nos millor en molts aspectes de la nostra vida: en la producció, en la logística i emmagatzematge, en les compres, en la maquinària, en la construcció i fins i tot en l’urbanisme…

En tots aquests camps, els enginyers industrials treballen per eliminar les pèrdues de temps, diners, materials, energia i d’altres recursos. Per això se la coneix també amb el sobrenom de la tecnologia de l’optimització o de l’organització.

I, com veieu en les imatges i l’estètica del blog, m’interessa molt també la forma dels missatges, i el disseny en especial. Si voleu alguna cosa més, ara ja sabeu on trobar-me 😉